Muntat en un ase magre,
lligat de mans i de peus,
el més orgullós dels cèsars,
el dèspota més crudel, 
ara és tret a la vergonya
per les places i carrers.

Ell que en sa fam de grandeses
volia ser rei de reis,
senyor de tota la terra,
la terra i el mar i el cel;
derrotat a dins i a fora,
sol, abandonat els seus,
massa covard per matar-se,
s'ha deixat fer presoner.

Muntat en un ase magre,
lligat de mans i de peus,
és passejat per les terres
que a sang i foc sotmeté.

Al veure'l, velles i joves,
i els orfenets que va fer,
escupen a terra amb fàstic
i amb horror s'aparten d'ell.

Ni la vergonya l'acaba,
ni el mata el remordiment
-remordiment ni vergonya
mai ha sabut què cosa és.

Lo que el consum és la ràbia,
la gran recança que té
de no haver fet, quan podia,
molt més mal del que va fer.