Ja ho sé: jo no só res. Jo só un trist gra de pols,
un de tants entre tants, un com molts entre molts.
He nascut... perquè sí. Condemnat a fer via,
l'he feta tot fiblant la flor de la poesia,
i així penso morir.
                              Però després de mort,
en la pau de l'oblit, ningú vindrà, per sort,
a cridar-me: "¡Malvat! ¡Violador! ¡Incendiari!
¡Lladre! ¡Assassí! ¡Perjur! ¡Monstre odiós! ¡Sanguinari!"
I n'estic orgullós, al pensar quants i quants
no poden dir-ho així, tot i creient-se grans.