''Llavores, convulsat pel despit i la ràbia,
dirigint-se a Plutó, murmurà bavejant:
"¡Vull ser el més odiós i el més odiat dels homes!"
I Plutó, complaent, va respondre: "¡Ho seràs!"

>
La gràcia suprema
44
/45
La gràcia suprema

Arrogant, ple d'orgull, als déus va presentar-se
i al pare de tots ells així apostrofà:
"¡Ei, tu! De tot lo món jo vull ser senyor únic."
I fulgurant-li els ulls, digués Zeus: "¡No ho seràs!"

L'orat se redreçà, i a Pal.las Atenea
contemplant fit a fit, va dir-li amb gravetat:
"De tots els sobirans jo vull ser el més savi."
I Minerva, amb desdeny, respongué: "¡No ho seràs!"

Va dirigir-se altiu al pare de les Muses,
i provant d'endolcir la veu, així parlà:
"Vull asseure'm al cim del temple dels poetes."
I Apol.lo, cellajunt, respongué: "¡No hi seuràs!"

I va encarar-se amb Mars, el déu de les batalles,
tot mostrant-li l'acer suspès a son costat:
"¡Vull ser el terror del món! ¡Vull ser el llamp de la guerra!"
I Mars, brandant el cap, respongué: "¡No ho seràs!"

Llavores, convulsat pel despit i la ràbia,
dirigint-se a Plutó, murmurà bavejant:
"¡Vull ser el més odiós i el més odiat dels homes!"
I Plutó, complaent, va respondre: "¡Ho seràs!"

APEL·LES MESTRES
Àtila: flors de sang, 1917