I 
Retxilleres d'horabaixa cauen: 
primer una, després totes plegades. 

II 
Fireria de daurats en els espills 
d'un d'aquests casals on no hi canta 
ni gall ni donzella i dents corcades 
d'una boca d'escenari abandonat. 

III 
Si l'hora tardoral fos un trinxet. 
Si els núvols ennigulassin els ulls 
del caminal exhaust de tant lirisme 
i els iris s'arborassin 
d'il·lusioneues assussuaixines 
com qui descriu la vida dels ortòpters. 
Si l'amor me deixàs encallat 
en braços del deliri més lúcid. 
Si l'amor no tengués aturall 
com un tòxic d'aquells de no dir. 
Si fos tan bo de fer morir-se 
de puntetes com qui diu: Fins tot d'una.