II (POU DE POR) 
  La poesia és una mètrica o no és.

Com l'ohhh que el nin amolla tremolós 
Dins el pou, per fer por a la por, 
Així ix l'alè eixelebrat del gos 
D'aquesta mala bava color d'or 
Del pus. 
No classifiquis els rugits del sentit 
Que t'enclava al plaer, ni la veu 
D'una melopea que mou el dit 
Del sexe, obligat al camí de la creu 
Del mal. 
Aniràs teixint per rierols de tinta 
Els fondals on naufraga la set 
De tant pler afadigat, la cinta 
D'uns gemecs de correguda que emet 
Un cos 
Sollat de temps. Potser la silenciosa 
Claror d'unes ales obertes al vol 
Del capvespre entitat de pell rosa 
T'obriran els secrets d'estar sol 
Com mai. 
Respiraràs ofec, coneixeràs el so 
Darrer, 
La visita exacta del plor 
Seràs tu: estranger. 
  
 

 XI (M'ETS AMIC) 

AMAT, AMOR: HUMOR) 
  Popper, poper, paper: Quin fester!

Recordaves les paraules alades de Llull 
-E los aucells feniren llur cant- 
Paties el fi turment d'aquell crull 
-E l'amic morí, en l'alba, per l'amat- 
Obert de pit en ample pel trull 
De la festa: et contradeies com un infant 
Aviciat, ressentint-te brut i sull 
Amarat d'avorriment i d'espant 
Fins que te'n temeres: al capcurucull 
Del dolor et cal saber viure l'instant 
Sense passat i sense amor: sense deixant.