Vaig acabar 
d'estudiar 
el curs cinquè 
l'any en què 
la UCD 
es va desfer. 
Pujà el PSOE. 
Mercès al Boe 
vaig poder entrar 
a treballar 
en una escola. 
Vivint tot sola 
en un pis ample 
del gran Eixample 
vaig fer un parèntesi 
però tan cèntesi 
mal que durà 
si fa no fa 
un mig badall. 
Així en un ball 
bevent xerès 
trobí promès 
fill d'un burgès 
entès, marquès,  
decorador,  
un gran senyor 
mig tarambana 
que allà a l'Havana 
tenia terra 
dins d'una gerra. 
Tanta riquesa 
que fins marquesa 
era la tata. 
Sota la mata 
les punxes dures 
de les factures 
darrera baula 
paraven taula. 
El meu promès, 
era un encès, 
o almenys en fama, 
devot de Brahma, 
feia cant tàntric 
vivint a can tric 
i traca. Era 
un noi bandera. 
Parlà d'amor 
i em donà el cor 
-per a ell la poma- 
camí de Roma. 
Partírem pomes 
destins i plomes. 
Convé saber 
que altres n'hi hagué 
(prò cap de Múnic), 
abans que l'únic 
el vertader! 
em fes puré. 
Estalviaré 
el llarg paper 
que vam firmar 
ell esquerrà 
i jo dretana 
a hora tardana 
davant d'un jutge 
vestit de sutge 
i moaré. 
Estalviaré 
el llarg convit 
i el poc profit 
que en vam haver. 
Estalviaré 
la nit de noces. 
Niré a les brosses 
i pariré 
un sol bebé. 
Sola en el part 
que ell feia tard 
a un gran treball 
on feia el gall. 
Sola també 
amb el bebé 
nant cap a casa, 
canviant la gasa 
sense saber 
què s'ha de fer. 
mentre ell prolífic 
feia el científic 
i es doctorava 
en llengua eslava. 
Aquest desfici 
fou a l'inici, 
en vaig aprendre 
i em vaig reprendre. 
Vaig estudiar 
sense parar. 
Vaig treballar 
i vaig rentar 
sense fer blasme. 
Amb entusiasme 
era mildones 
i totes bones: 
mama, fregona, 
puta, minyona, 
treballadora, 
menstruadora, 
senyora tal 
i intel.lectual. 
Trobava hora 
per ser escriptora 
de vena blava. 
Esgarrapava 
quarts als segons 
per als collons 
d'aquest marit 
tan eixerit, 
tan competent 
tenir content. 
Un pèl cansada 
la cansalada! 
Tot esclatà 
quan començà 
a llegir el llibre 
el mateix llibre 
que estàs llegint 
gràcies a un tint. 
Es va enfadar 
i amenaçà 
amb què sé jo. 
Vaig dir que no, 
pujat el to 
de mot i so 
i em separí 
per a fugir 
d'un gris demà. 
Em vaig donar 
com a present 
d'avorriment 
un primer amant, 
sempre encertant, 
que era un bon cínic 
(el meu ull clínic!); 
un respectable 
marit afable. 
I repeteixo 
-i també em queixo- 
del segon jan 
un tio gran 
que aprofità 
el tarannà 
del desconcert 
i en un concert 
se'm declarà. 
Hi vaig anar 
com una reina 
i enmig la feina 
se'm va posar 
a fer ba ba 
llengua penjant 
salivejant, 
semblava un zombi 
sortit d'un combi. 
I acabo aquí 
amb un destí 
que ha fet camí 
amb mi i per mi. 
Homes adéu, 
i no vingueu. 
Me'n vaig a peu.