DOLORS MIQUEL
(1960-)

Poeta lleidatana.

Poèticament parlant, explotà als anys noranta amb la publicació d'El vent i la casa tancada (1990), premi Rosa Leveroni. Després vengueren Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Transgredior (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Vents de la terra (2004), AIOÇ (2004, premi ciutat de Barcelona), Missa pagesa (2006, premi Gabriel Ferrater), Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), etc.

L'any 2011 i el 2012 guanyà els premis València de poesia consecutivament pels reculls Gàrgola i La flor invisible. A més, el 2016 rebé el premi Ausiàs Marc per El guant de plàstic rosa (2017). El seu poemari més recent és Heavy Mikel, una selecció de la seva pròpia trajectòria poètica.

Ha publicat contes a maruja Reyes sóc jo (1992) i teatre a Pallarina, poeta i puta (2012).

La seva obra tracta qüestions de la vida quotidiana i del poder a les societats patriarcals, sempre des de postures desimboltament feministes i amb un llenguatge directe i punyent. Els seus versos contemplen la polèmica com una via privilegiada per activar les reflexions individuals i col·lectives, com demostrà amb la lectura del poema 'Mare Nostra' a l'entrega pública dels premis Ciutat de Barcelona l'any 2016. 

 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.

 

ELS POEMES