Poeta lleidatana.
Poèticament parlant, explotà als anys noranta amb la publicació d'El vent i la casa tancada (1990), premi Rosa Leveroni. Després vengueren Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Transgredior (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Vents de la terra (2004), AIOÇ (2004, premi ciutat de Barcelona), Missa pagesa (2006, premi Gabriel Ferrater), Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), etc.
L'any 2011 i el 2012 guanyà els premis València de poesia consecutivament pels reculls Gàrgola i La flor invisible. A més, el 2016 rebé el premi Ausiàs Marc per El guant de plàstic rosa (2017) i el 2020, el premi Crítica Serra d'Or de poesia i el premi de la Crítica de la poesia catalana per Ictiosaure (2019). El seu poemari més recent és Sutura (2021).
Ha publicat contes a Maruja Reyes sóc jo (1992) i teatre a Pallarina, poeta i puta (2012).
La seva obra tracta qüestions de la vida quotidiana i del poder, sempre des d'un llenguatge directe i punyent. Els seus versos contemplen la polèmica com una via privilegiada per activar les reflexions individuals i col·lectives.
Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.
