L'espai i el temps de la Gitana són canviants. Reculen sense lògica, al seu albir, com els crancs, sempre en un mateix estret carrer poètic. Ara és la Cuba d'en Fidel, adés són unes antípodes plujoses, gairebé diluvials, més endavant un carrer mut d'Hèlsinki, un bosquet mediterrani d'alzines, el carrer Roig d'Amsterdam, un carrer de barri de Lleida, un carrer de Maig argentí i en definitiva, sempre, un carrer estret d'Almenar, de Catarroja o de Tarragona.