Però la Gitana no està per hòsties, 
que no, 
que ella 
volia, volava, belava, brollava, s'abellia per: 
abraçar-te amb els ulls, 
abraçar-te amb les pestanyes, 
sentir l'encaix de cap entre el coll i l'espatlla, 
sentir la tendresa a l'omòplat dret 
i a l'esquerre i a la tíbia i a la ròtula, 
sentir-la com l'aranya que cau enmig del braç 
per equivocació, però s'hi està i t'hi fa  
teraranyes de pessigolles 
a l'olla.