L'existència de l'inexistent és una cosa que empipa. Majorment, perquè posa a la corda fluixa l'existència precària d'allò que empíricament se suposa real. La història és plena d'inexistències que, en rebel.lar-se al carrer Major o a la Plaça on raja la font, han revoltat fins a tal punt les coses conegudes que algunes han anat arrossegades fins a la més fonda obaga de l'oblit col.lectiu. Per això, la realitat sempre tem l'inexistent. I també perquè en el no-verificable hom constata que s'escapoleix la seguretat del cercle, talment el cotxe infractor que no s'atura a la crida del policia i aconsegueix fugir per la potència de motor i per habilitat del conductor. I segurament també per aquella llei inaprehensible que és la casualitat.