Només et demano ara... Ideava:

concerts de violins imaginaris,
els dits de les coses al piano de l'essència,
la balada de la fam eterna dels contraris,
religions sense memòria, sense feligresos,
catedrals íntimes. I els pobres a la porta.

Els àngels existeixen més que cap existència.
Tostemps algú els veu, perquè mai han estat vistos.
Algú més aporta proves irrefutables de l'impossible.
Tot el que no ha estat ens sedueix
des de la seva altitud inabastable. Ens envolta.

Els concerts imaginaris tenen espai dins el silenci.
El somni és el cor de la creació.
Veure en el Tu la idea de l'amor.
L'edifici íntim. La construcció de l'arna
dins de l'ull de l'abella. La porta dins la porta.

L'ull és massa imaginari per adonar-se'n
de la imperfecció que trenca el motlle après.
Les existències no suporten la llum.
La beuen en una borratxera de mort. La beuen.
I el teu cos té massa mort. Massa.

Només et demano que siguis un àngel
a la porta, que et sobrevisquis a tu.
Només et demano ara que siguis un àngel. 
Només et demano ara que siguis un àngel. 
Només et demano ara que siguis un àngel.