I

Oh estimats creients!
Els pútrids escapçats de la Norma,
bueno, pus, això: cabronets immunds,
tòtils llepaculs i empassahotot,
nyonyetes pansits, floretes de gerro,
gossets espigolaires, llepapoderosos,
els de la llotgeta dels restrenyuts,
el que se l’obren perquè els posin
bitlletets ben endins i els hi suquin,
espernegadors camandulers,
mediocrastres de l’espectacle,
públic Públic, prostituts dels quedem bé.
Oh estimats creients!
Déu és amb vosaltres
perquè Déu és el primer que es ven
per una resurrecció
al país dels depravats esplinosos,
s’hi ven en trinitat rebaixada.
Oh vosaltres! Els pecadors del pecat!
Anireu al cel, no ho dubteu, hi anireu
amb una barra sota el nas
i un doncs i un bé a la punta de la Fabra.
I allí us la confitin!

     II

Oh cretins simpatiquíssims!!
Al paradís haureu prats sencers de marhuana
que us distreguin el tedi sublim
que creix com una truja ingràvida
al vostre cerebel flipat de per visa.
Tindreu prats perquè pastureu, sí: ramtas dòcils;
i petites flors que deixaran anat
la blanca pols de neu dins els vostres nassos.
Demaneu tres desitjos, bordegassos.
El mal geni de l’ampolla us els condedeix
a canvi que deixeu d’esternudar renocs.
Demaneu tres desitjos ara.
I moriu després com porcs
amb l’homor esgüellant dins la gola.

     III

I valtres, germans, els búdics,
els tàntrics bevedors de cervesa,
bueno, pues allò: maricons dats pel cul,
busqueu una figa de finals d’estiu
que està més dolça, collonassos,
i claveu-l’hi fins que faci un suc blanc.
Però vigileu que no us hi enganxi,
ingenus seguidors de Bacus, el verro.
La vostra panxa de prenyada, oh masclets pitofs,
potser no us la deixa veure. O us la confon.
Ah! I com us la trobareu, mendicaires de taverna!
Però Déu també pensa en vosaltres.
Per desgràcia sou també bastards seus,
encara que no n’heretareu ni un celleret de Pryca.

     III

I valtres, ardents bagasses
que busqueu un amor que us l’endinyi,
patètiques ingènues del colibrí romàntic?
Déu n’està bastant tip dels bvostres precs
i us envia aquesta maledicció, agres donzelles:
Per cada dos homes dolents que trobeu
en trobareu tres de pitjors,
per cada dos de bons,
amb una mica de sort
en podreu enxampar mig
si no corre massa.
Si és coix o li falta
la perna del mig
beneïu-lo
i envieu-lo
de retorn a la mare
en un correu urgent.
Oh calentes verrones
que busqueu mascle!
No us l’endinyarà
si no és amb un cogombre pansit
o amb una albergínia tova.
I haureu de refregar-li els pixums
que li queden als calçotets,
que ni bé no se l’espolsa!

     V

I les tribus del collomobre, i el collomtanca,
les d’Acràcia: set pel cap baix i pel cul alt,
totes descendents de l’Estat de gràcia.
On anarquegeu, anarquistes, sinó fent
la bèstia de dos lloms i el crit de l’òliba?
Ai, quin lladellam i quin emmorenar-se-us l’anus
quan al cul se us enrampa un vers clus, cagallons secs.
Pàl.lids vampirs, als vostres urinaris
Déu no s’abaixa ni la bragueta.
Ai, Gadobillols idealistes, com us penja la botifarra!
Esteu desheretats de la terra promesa
on la vaca llepa le figues de set dones
i el toro rumia filosofies tan sublims
que un altre dia us les conto
perquè ara he de continuar l’homilia.
L’hèlios gamba ràpid. I abans
pensava torcar-me la figa
amb els vostres encantadors pamflets.
I que cap no me l’enceti!