Però la foscor ho reté tot.
                                                Rainer M. Rilke

            pel bosc del llop que menja nenes...
                                              Josefa Contijoch

Així t’he vist, sortint del teu prostíbul,
sorrut, callat, les mans a la xavalla,
el coll vinclat, oferint-se al patíbul
de la destral d’una foscor que et talla.

Ets l’ideal: no hi ha fades ni boscos.
Si n’hi ha, de llops afamats i maldestres;
el gest és brusc, les brises són eqüestres
vents d’un infern que t’acompanyen foscos.

Pobre Petrarca, si hagués topat de nassos
amb aquest fat que duen els teus passos:
l’aura del gest fóra glaç hivernal.

Hi he topat jo que tinc l’ànima lliure,
que tinc la fe absoluta del viure,
que crec en tot i en un amor total.