Perquè jo sóc jo.
                                                          Jorge Bucay

Qui fos com tu, tan un, tan unitari!,
en canvi jo amb tants jos com arrossego,
m’entrepusso i em caic i m’ensopego,
que no em sóc mai un un, que em sóc un vari.

Ànima tinc de zoo o de bestiari,
i m’és el nom una carcassa augusta
on bat el mar i es lamenta la fusta,
que només l’esquelet m’és unitari.

I en somnis vinc a mi molt més llunyana,
i m’és l’oblit una estructura eterna,
que el meu timó desplaça i que em governa.

I sóc el port, quan bufa la galerna
del fosc destí d’un déu que m’acompanya
amb veu de jo des de la llet materna.