La meva carn es desfà al mugró, lloba,
em baixa pel coll de l’úter amb neguit.
La tendresa, al bressol, cada nit em plora,
amb els braços gelats i els ditets arraulits.
Mossego la vida amb afamada boca
amb caníbal desig d’arrencar-li el cor.
La meno a bocins esfilagarsada
fins allí on els versos fan cara de llop.