Sóc un granet de sorra en el desert.
Sóc el rabet d'un ull ataüllat.
Jo sóc el vent que deixa un suau petó.
Sóc una veu perduda allà en el fons.

Sóc un espill, l'ona d'un oceà.
Sóc com un crit enmig de la muntanya.
Sóc bel·licós si es tracta d'injustícia.
Sóc la remor d'un poble en erupció.

I sóc mos i sóc carícia
i sóc tendresa i sóc bastó.
Sóc el que sóc, sóc el que sóc.

Sóc un maulet modern i tolerant.
Sóc prou enterc, l'aljub de l'assedegat.
Sóc l'herba verda, la vora de la mar,
un tros de cel i el vermell de l'infern.

Sóc un peó de l'escac de la vida,
una tremolor del nàixer a la por.
Sóc com el so d'aquesta xeremia
i del tabal que anuncia festa i dol.

I sóc mos i sóc carícia
i sóc tendresa i sóc bastó.
Sóc el que sóc, sóc el que sóc.