Em preguntes, mare,
com és Barcelona, el món dels artistes.
Em preguntes si parlant com a casa m'entenen a Catalunya.
Si tot va bé,
si ja menge una miqueta més.
Em preguntes el que sent viatjant en avió.
Em preguntes si estic aprenent, perquè dius
que mai no se sap tot allò que és necessari saber.
Em preguntes i me'n recorde de vostè,
del pare, dels germans, de la família.
Dels d'Alcoi; companys, amics, novietes...
Si m'agrada encara Alcoi.
Em preguntes: Ets dels nostres?
No ens oblidaràs als pobres?
(Per a ella el món és clar: Pobres i rics.)
I em preguntes: Ets feliç?