Recobra’t, oh esperit! D’una embranzida
venç en la lluita. Sigui per tu un joc
alçar-se en la palestra de la vida
rebel a la carícia, aspre al toc.

Aguanta’t ferm. És digna de ta mida
només l’ardor titànica del foc.
Davant ell, oh esperit, la força oblida
i al seu bes deixa’t fondre a poc a poc.

Sobre l’enclusa, en la foscor nocturna,
ací i enllà salta la viva espurna
del ferro ardent, que en la buidor retruny.

És son turment pregon la flama encesa,
mes en son cor per sempre hi deixa impresa
l’empremta inextingible de l’encuny.