LLORENç MOYà
(1916-1981)

Poeta, dramaturg i narrador binissalemer. Sovint se'l defineix com un important intel·lectual mallorquí de postguerra per la seva intensa col·laboració amb mitjans de comunicació com l'Última Hora

S'inicià seguint el paradigma poètic de l'Escola Mallorquina (La joglaressa; La bona terra, 1949) però evolucionà cap al postsimbolisme amb tendències barroquistes: Ocells i peixos (1953), Via Crucis (Premi Mn. Alcover 1960) o La posada de la núvia (Premi Ciutat de Palma 1955). Cap als anys 60, la seva poesia prengué intencions més socials i de denúncia, com a Polifem i Hispania Citerior (editades el 1981). 

Així mateix, en l'àmbit on més destacà, el teatre culte, les obres de Moyà també esdevengueren crítiques i afilades, com es fa palès a les obres recollides al volum Teatre de llibertat (1993). Amb tot, també revisità el teatre popular mallorquí, com en el cas pròxim a l'erotisme d'El ball de les baldufes (1981) o des d'àmbits més tradicionals com a l'Adoració dels tres Reis d'Orient (1966).

La seva trajectòria s'amerà de la influència de l'obra del també binissalemer Llorenç Villalonga i de Camilo J. Cela, procés que l'empengué a cultivar la narrativa en escrits breus com A Robines també plou (1958), la novel·la curta Viatge al país de les cantàrides (1993) i Memòries literàries (1971). 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Guillem Molla) per Guillem Molla. 

 

ELS POEMES