Venim de la veremada,
aposta tenim pocs jocs:
els réms són petits i pocs
i mala nit que hem passada.

Abans que trencàs el dia
i que guaitàs l'ull del sol,
cantant com un rossinyol
la gonella m'enllestia.

Manegots de cinta rulla
volant fi com un tendal,
canyamentl de fil torçal
i trinxet de bona fulla.

És un pler seguir les ginyes,
castanyoles repicant,
a la vora del galant
qua aida a veremar les vinyes.

Ell et llança una escomesa,
tu, bruna del sol d'agost,
sents que te degota el most
per la mà que tens estesa.

Ell tot son delit aboca
en dir embriagat: T'estim!,
i tu amb el millor raïm
li clous, joiosa, la boca.

Venim de la veremada,
aposta tenim pocs jocs:
els réms són petits i pocs
i mala nit que hem passada.

Fins el trinxet es remulla
de la sang del bell raïm...,
i dins el cubell fa cim
tanta canastra curulla.

Ell amb el capell de palma
no cura del sol ardent,
mes tu, si no hi tens esment,
hi perds el cor i la calma.

Ai!, de llàgrimes més gotes
que no un raïm aixinglons
he vessat amb mes cançons
perquè ell les escomet totes!

Ara és el temps de les danses,
del festeig i de l'estrall:
jo en sé que per mor d'un tall
han fetes les nuviances...

Jo desig l'amor desclosa
entre pàmpols, al minvant;
mes ell fa el seu cap envant,
lliure el cor com una alosa.

Venim de la veremada,
aposta tenim pocs jocs:
els réms són petits i pocs
i mala nit que hem passada.