''La nit s'acluca
gràvida encar, i vídua,
mes, dins l'agònic
desmai de les estrelles
infanta el goig de l'alba.''

>
Introduccció
16
/48
Introduccció

Oh, dol!, assota'm
per a esclatar en cantúries.
Com una canya
l'esperit meu té fibres
latents de caramella.

 

La nit s'acluca
gràvida encar, i vídua,
mes, dins l'agònic
desmai de les estrelles
infanta el goig de l'alba.

LLORENç MOYà
Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses, 1957