-Raig viu de sol, mel·líflua Pastura
de l'odi, quina mà t'ha despullat?
Oh, Tu, l'encegadora Nuditat,
no em parlis de la neu, perquè és sutzura...

Túnica intacta i sense cap costura,
què en faran ara de la Flor del blat?
-Alçar-la dins el cel amoratat:
Palma latent, Esposa de l'altura.

-Nuesa transparent de l'esperit,
et cercàvem, frisosos, alta nit,
i eres, tan sols, el parpelleig d'un astre.

Ara no; dins la carn ja ets llum i rastre
de perfum matinal, i sobre el pit,
virtut d'ungüent, puresa d'alabastre.-