Catalunya la Vella ens infantà
i nosaltres, minyons, d'empenta folla,
travessàrem la pleta de la mar.
I aquesta mar que mai no s'assadolla

ens donà una Illa, vi novell i pa
sobre aquest món, que és una pobra bolla
disposta sempre més a rodolar.
Cor meu, ¿per què la sang ara et trontolla

si ja sabien els teus forjadors
que l'arc-en-cel només té set colors,
que en néixer t'esperava un bres de canyes?;

¿si saps que en viure es furta el foc sagrat,
que qui el roba roman encadenat
i un voltor li rosega les entranyes?