La clara llibertat, com us urgia!,
escòria magnífica i suport
 del nostre poble: daus que a trenc del dia
mans frissoses llançaren a la sort.

Eixam tot remorós de gosadia,
si a tort obràreu, us van vèncer a tort,
mes no us tolgueren per ninguna via
la llibertat eterna de la mort.

I vostra llibertat encara sura
talment una conènita oradura
que ni força ni sang no van guarir.

Alça't, doncs, de bell nou, oh tremp de roca,
car nosaltre mateixos, si ens pertoca,
perquè ens hi pengin triarem el pi!