Hauré viscut sempre sotmès, manat,
sense dur al món la personal ofrena,
perquè un ídol bastit amb peus d'arena
creu que sols ell manté la veritat.

Sense mi ja han pujat a la carena,
sense mi ja han collit les flors del prat,
i encar volen que, ungit d'humilitat,
besi el ferro forjat de la cadena.

Oh lladre omnipotent d'avui, d'ahir,
que ja de jove em vas tapar la boca,
jo tenia, també, quelcom que dir,

com vi escumós que dins cristall s'aboca.
Demà passat, el veire cristal·lí
vinyets nous l'ompliran ja sense mi...