Per a jo néixer, ¿qui ha comptat amb mi? 
Pregunta —ja mil cops per altres feta—, 
avui aquest misteri m'inquieta 
i dóna gust amarg al curt bocí 

que com a almoina hauré pogut gaudir 
dins la meva existència discreta. 
No em digueu que la vida és una meta, 
un lògic terme, un envejable fi 

o bé, entre pedres, una rosa esparsa... 
Si un glop de joia no m'ha embriagat 
amb les bombolles de la seva farsa, 

a cau d’orella em diu la veritat: 
—La mort no pot — ni vol — justificar-se 
i el mateix viure ja és un desbarat.