A la memòria de la meva mare

20

Eres aquí i, de cop, no sé per què
ni com, fugires i hi eres i no hi eres
tot ben ensems. Semblaves un llarg ble
acabat d'apagar. Foscor, quimeres

s'alçaren damunt mi sense cap fre
ofegant pressentides primaveres.
Llavors ho vaig trobar tot buit i ple
perquè tu hi eres i no hi eres. Meres

iniciacions del meu dolor
varen tornar desesperació
simplement perquè el cor de carn estima

i el teu ja havia aconseguit la rima
de la mesura. Superació,
perquè tu encara hi eres, però no...