L'Amor che move il sole e l'altre stelle (Dante. La Divina Comèdia)

V

No hi ha cap metge, amor, que pugui vèncer
la febres que m’inculques com per joc.
Ets cendra que a l’entranya portes foc,
corda fluixa que et vas posant tan tensa,

que no trobo cap dard ni cap defensa,
ni cap castell roquer ni cap vil lloc
que puguin contra tu ni molt ni poc.
Homes forts ja oferiren recompensa

al valent que et retés o que d’un salt
et fes escàpol de la teva via
i pogués portar el front tan ferm, tan alt,

que tu t’avergonyissis nit i dia.
Però, amor,l quan no et tinc estic malalt
i quan et tinc em fonc de malaltia.

VII

¿Per què ha de ser pecat, amor, estimar
l’AMOR?, si aquell que estima porta encesa
una torxa a cada ull. Pit que s’avesa
a estimar ja no és carn, és mos de pa

que es lliura tot puríssim al besar
sense cap límit, sense cap sorpresa
que el faci avergonyir. Dolça mollesa
que en començar sols vares dar la mà

i ara ho trobes tan lleu, tan poca cosa,
que ja et vols esfullar com una rosa
i sense encloure’t dins un braç ben fort

alenar lliure et sembla sols mentida.
Amor, dins les balances de la vida
tu ets l’únic contrapès que té la Mort.

XI

Bona Amor, quan jo encara no era teu
l'amor era una mentida descaarada,
vi sense grau que, en vergonyant glopada,
després de beure'l me'n sabia greu.

I en néixer, bona amor, ets una lleu
sement inconeguda i ben colgada
però que al punt que el seu misteri bada
els dos entenedors li'n diuen seu.

Descregut vaig refent la meva vida,
però quan, ara, tinc la carn pansida
i al meu pit li escaurien cards i neu,

sento una font d'aigua termal que hi brolla.
Dins el món, erm i llis com una bolla,
només l'amor fa que jo cregui en Déu.

XIX 

M'has absorbit amb tanta força, amor, 
que estic empresonat per totes bandes 
i amb tant d'imperi sobre mi comandes 
que enlloc no tinc ni un amagat racó 

per a fer-hi el que vull. Fins la raó 
i la follia, amb llurs vitals comandes, 
manen que tu, carrossa d’aspres llandes 
em solquis tot el cos, Mai cap fibló 

de vespa no em ferí amb dolor més crua 
ni em va cegar cap sol, Amor, com tu. 
Al davant teu jo em sento ben bé nu 

i el teu poder tan fortament actua, 
que la carn despullada l'ordre em du 
que la meva ànima se't lliuri nua.