[...]
No sé si ets glaç o si, per massa, ardència
quan dins mes venes vas obrint camins;
sé que ets absent i s'alça ta presència
com per a un orb la gran remor dels pins.
Jo et sent molt lluny, com una immensa onada
rodolant per la fosca del meu prat,
mes port una Penèlope arborada
que em tix aquesta immensa soledat,
i espera Ulisses com un glop de vida
tancat dins el crestall més trencadís...
Doncs Euriclea, precursora i dida,
¿s'asseu la pàtria en el teu pedrís?
Tot el sapí del meu amor s'amara
dins el record d'esmunyadissos dolls.
Si encar no puc llucar la seva cara
per la nafra pressent els seus genolls.
Ja arribarà el dolor precís i l'hora
de llançar un dard per cada glop amarg.
car ja avui, cada nervi se m'esflora
perquè pugui cordar l'ira de l'arc.