''Si estimes Llorenç Moyà
el català follament,
no et retis ni un sol moment
al sempre intrús castellà.
Pensa que Déu et donà
un Verb i una Nació
que cap llei ni cap senyor
pels dallons no es pot passar.''

>
Un poema autobiogràfic (Goigs a missèr Llorenç Moyà Gilabert de la Portella)
43
/48
Un poema autobiogràfic (Goigs a missèr Llorenç Moyà Gilabert de la Portella)

Tant si et va com si no et va
set almuds té la barcella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

El jorn dels Reis d'Orient
-que el mil nou-cents setze obria-
et donà llum i talent
acomplida germania,
facilitat de plorar
i un cor que estella no estella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

Vares néixer a un vell casal
amb pintures pompeianes,
tot enrevoltat com cal
de raïms, nous i magranes,
amb estables, cup i altar
dins la barroca capella
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

[...]
Tens d'ençà del naixement
virtuts i vicis diversos
i una glàndula adient
que sempre et segrega versos,
bé per viure o per plorar,
per beure amb copa o escudella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

Tens quadres, cadenes d'or,
i palanganes de plata
però, malgrat tot això,
ets més pobre que una rata;
tens nou pams a un trist fossar
on no s'hi encén cap rosella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

[...]
      Oració

Si estimes Llorenç Moyà
el català follament,
no et retis ni un sol moment
al sempre intrús castellà.
Pensa que Déu et donà
un Verb i una Nació
que cap llei ni cap senyor
pels dallons no es pot passar.
Tu ets mallorquí-català
per sang i convicció.

LLORENç MOYà
Memòries literàries, 1971