Tant si et va com si no et va
set almuds té la barcella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

El jorn dels Reis d'Orient
-que el mil nou-cents setze obria-
et donà llum i talent
acomplida germania,
facilitat de plorar
i un cor que estella no estella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

Vares néixer a un vell casal
amb pintures pompeianes,
tot enrevoltat com cal
de raïms, nous i magranes,
amb estables, cup i altar
dins la barroca capella
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

[...]
Tens d'ençà del naixement
virtuts i vicis diversos
i una glàndula adient
que sempre et segrega versos,
bé per viure o per plorar,
per beure amb copa o escudella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

Tens quadres, cadenes d'or,
i palanganes de plata
però, malgrat tot això,
ets més pobre que una rata;
tens nou pams a un trist fossar
on no s'hi encén cap rosella,
oh, missèr Llorenç Moyà
Gilabert de la Portella.

[...]
      Oració

Si estimes Llorenç Moyà
el català follament,
no et retis ni un sol moment
al sempre intrús castellà.
Pensa que Déu et donà
un Verb i una Nació
que cap llei ni cap senyor
pels dallons no es pot passar.
Tu ets mallorquí-català
per sang i convicció.