CADA PRESENT ÉS UNA MÀ BEN FERNA
capaç d’enlluernar el futur incert.
Ja sé quina és la meva patria,
la que declina el cor, nuesa àvida
per ser d’amor objecte..., per ser brisa,
ocell, qualsevol cosa a qui la gent,
alguna gent, pugui mirar amb tendresa.

La solitud és presència total
d’allò que més estimam en la distància:
Talment tenguéssim dins l’obscuritat
un diamant perfecte i no el veiéssim.
De vegades, un aïllament
és provocat
per un poder capaç  de fondre l’ànima.