BERNAT NADAL
(1950-)

Poeta i activista cultural manacorí.

Es donà a conèixer amb el poemari La desintegració del desig (1971). Després, ha publicat els reculls Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia (1972), Contribucions especials (1975), Gai saber (1978), Estrúmbol (1978), Teorema del somni (1983), Memòria fòssil (2005, dedicat a Miquel Àngel Riera), El vestit vermell (2008) i La carn que cruix (2009), Camille (2018, premi Agustí Bartra de poesia). 

Més enllà de tots els límits. Poesia (1969-1983) i El fràgil desig (1998) presenta una antologia dels poemaris de joventut de Nadal

Ha conreat la narrativa i l'assaig: Petrus (1979), Nunsi: La dansa com a art (2001), L’Església i la guerra civil (2002), Llull, paraula. Lluc, imatge (2003, amb Jaume Falconer), Raó blaugrana. El barça com a filosofia (2008) i La part freda del llit (2012). Col·labora intermitentment a la premsa mallorquina.

L'any 2018 l'Escola de Mallorquí de Manacor li atorgà el guardó Reconeixements de Mèrits que també reberen els seus conciutadans i mestres Miquel Àngel Riera i Guillem d'Efak. 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.

ELS POEMES