HA D’ARRIBAR EL DIA. NO CALDRÀ
mitificar res, mirades
tactes, pensaments, rastres
de pintallavis i besades, tot
esdevindrà, llavors, quotidià.

Arribarà el dia, el més alt.
Ja em veus, tenaç i caparrut, només
per certes dèries m’enfonsaré
en el nigul ara concret del teu
nom, que una mà, abans inconeguda,
palparà amb fúria inextingible
cercant un altre caire al fet de viure.

Desitjaré
que patesquis fam,
intensa fam
d’assolir llargament la plenitud,
de viure baix la cúpula amorosa
dels vespres de la culminació
del desig.

Tot serà foc. Bellesa consumada.