Sóc el navegant dels somnis aigualits,
aquell que gaudeix dels fums voladors
amb la mirada buida cap a paradisos ignots.
Sóc també el mariner enyoradís del port plàcid,
esgotat de llargues travessies tempestuoses
i avorrides nocturnitats de velams absents.

Més amunt del cap em creix la càrrega dels ahirs
on s'amunteguen renoueres imatges infantils
i una cabellera bruna a endomassats palaus urbans;
però els meus peus s'aguanten ferms al trespol
i tenc, a la còrpora poderosa de la quarentena,
la cigarreta de les il.lusions ben encesa.

Dubto si a partir cap al daurat port novell,
ple de fantasies rere una perillosa travessa,
o romandre a les drassanes de l'antiga ciutat...

No friso d'encetar el meu nou destí.
Puc esguardar els crepuscles infinits
i les belles aurores rogenques
perquè he transformat el feix del cap
en pura imaginació fugissera.