Descarabutats els llençols de la son inúti.,
m'assec enfront del meu rostre vençut.
Sol a les altes hores nocturnes, em veig:
horribles celles m'inflen els ulls nafrats
i m'espanto dels llavis trencats de paraules.

Avui, maleït dilluns d'adéus festius,
tasto la xereca collita de les meves fantasmes.
He berenat tranquil·lament amb l'estimada
però no em socarrava la seva flama lluent.
Tot seguit, reclòs al món pulcre dels llibres,
descobria els meus ardits secrets ja impresos.
Al dinar, el viatge enyorat a les terres fosques
s'ha esmicolat abans d'albirar els grans mapes.
A sol post marcava el telèfon de l'esperança
però la dama etèria no despenjava l'auricular. 

Tantes malaurades sensacions diürnes
m'han forjat aquest rostre temible,
insomne de cap i adolorit de cos.
Els meus fantasmes em traeixen:
jo els invento i ells m'abandonen.

Demà, després d'enviar el correu d'Orient,
m'apuntaré a una llarga navegació pel Nil
allà retrobaré els ulls misteriosos d'Asmara;
l'única fantasia que encara em resta fidel.