Aquest xicot era poeta;
vivia al carrer Setantí;
però cal dir que el seu planeta
rodava lluny del del veí,
J.V. Foix, l’avantguardista
(i a la vegada sonetista).
Ell navegava uns firmaments
més alts, més rics, més transcendents :
« En els meus versos reivindico
l’anhel de l’esperit humà:
parlo de l’home que vindrà,
no pas d’aquell que ve del mico”
va dir-me un dia, així, tal qual,
amb una veu solemnial.