L’orella d’en Poms era dura
pel vers, per l’estil i pel text.
Segons ell, la literatura
era el reflex del seu context,
era una ancilla de la història
sense cap línia divisòria.
Veia en les obres capitals
miralls de les tensions socials;
les ensulsiades i els espasmes
eren els temes preferits,
i sempre els veia reflectits 
en les metàfores i els quiasmes.
I sovint deia entusiasmat :
« A més reflex, més qualitat ».