« Conflicte Societat-Artista »,
« Noucentisme i involució »,
« La revolució avantguardista”,
o bé “Novel.la i inflació”.
Expressions com “reaccionari”,
“conjuntura”, “deficitari”,
“tensions socials”, “amos”, “obrers”,
“sindicats”, “vagues” o “diners”,
eren del tot obligatòries.
Sense talent, un doctorand
amb aquest l’exic rimbombant
treia unes notes més notòries
que un de més llest que rebutgés
vinclar-se a tot aquest excés.