Conill, per què tems el temps? 
La pineda està tranquil.la 
i tanmateix mous ensems 
musell, orella i pupil.la.

--Escolto la veu dels pins, 
flairo l’oratge que em fibla 
i esguardo vers els camins 
de la ciutat invisible 
on homes de cor mesell 
desengreixen el fusell 
que fa aquell pet tan terrible.