''El covard renuncia un dret essencial, cedeix davant una pressió il.lícita, recula i es rendeix enfront d'una força abusiva. I ho fa en perjudici d'ell mateix o dels altres.''

''Vull plorar, però no ploro car els ulls són lluny de mi; vull parlar, mes no tinc llengua, vull, què vull sinó morir? Mon esguard des de la testa em recorda el meu destí. Per mos crims van escapçar-me a la plaça de Robí.''

''Volava el cap de ma companya pel cel dels creamtoris d'Alemanya''

''Com un arbre rabent, arrelat dins el vent...''

''Escolto la veu dels pins, flairo l’oratge que em fibla i esguardo vers els camins de la ciutat invisible on homes de cor mesell desengreixen el fusell que fa aquell pet tan terrible.''

'' ¿Què en faria --pregunteu-- de la pell de cortesana? Abrics per a la germana guineu.''

''Em cal un règim per a amagrir. La pell em tiba, panteixo massa. No em moc de casa, menjo a desdir: és clar, m’engreixo com un garrí, --allò que passa.''

''No ets servil com el gos, ni complaent com el cavall. Ni ensuperbit esclau com l’home que et fustiga.''

''Pel desert corre la brama  que no et saps treure el pijama.''

''Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!''

''¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?''

''Errant espurna tost apagada d’un braserar on manta bruixa rosteix la cuixa d’un ermità.''

''L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.''

''Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.''

''--I si fugís a França? Què et sembla si ho provés? --Allí no hi ha esperança. Encara agrades una mica més!''

''El cos remunta i sura, mes l’animeta, on vols que vagi? Als cels marins, a l’aigua obscura on mortal vida ja no hi hagi, allèn el sostre on fins s’atura  el més feixuc naufragi.''

''Per la summa recança que sentia, mig viva mig morta, dessagnant-se, ara exhala la griva amb punya retroactiva la pòstuma venjança.''

''Ets àgil, ets au, s’eixampla ton cau, les ales espolses i voles suau per un cel de molses.''

'' Si a les fosques ja no piquen les mosques,  hi ha els mosquits, que treballen de nits.''

''Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb fons d’un arròs amb peix.''

''Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)''

''Si a Tossa l’amiga que es banya s’exclama: --Un cranc em pessiga el tou de la cama!''

''Ni  bri  bo:  mi-  cro-  bi.''

''He naufragat temps ha i resto encara sentimental il.lús al cul de sac de les antimuntanyes des d’on pretenc la mà enguanatada de bus que em desperti la pell i les entranyes.''

''Barcelona, esdevindràs, si vols, la capital altiva d'una pàtria novella de rels velles, quasi feliç, penosament fecunda. Mestressa sobirana, sola en ton clos obert com una rosa dels vents, als vents de mar, de terra!''

''T'enganyen. No són prou savis els metges per a tornar-te, benamada morta Marta, la sang -i la mel- als llavis.''

''Groc Només el boll, encens daurat, al sol, que és or, retorna. Adéu-siau, espiga i blat!''

''Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.''

''De tant vetllar els estels com un avar va perdre la mirada i el record, amb el cor adormit de cara al nord, damunt l'abisme horitzontal del mar.''

''Els infants compten estampes. La dona sempre dreta. El silenci no es detura. El botxí somia feina.''

''Planarà mortalment un instant a mig aire potser, tan sola i enterca; lleugera com un pensament sense rels ni desig.''

''No hi ha res més a fer; i ja basta. La resta és literatura.''

''Per als infants mentides. Per als amors mentides. Per als amics mentides. Per als clients mentides''

''El llagost vol anar amb rodes.''

''La petita pau parrupa i passa la corda fluixa.''

''Misèria de Di Stèfano i Kubala! Nois, ara sí que els passaran pel tub: fitxam un tigre de Bengala!''

''¿Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou  tot és prou. Ara els somnis, vedelló.''

''El cavall puja a cavall d’un cavall. Aviat aprendrà el dret del genet...''

''Des de dalt la destria com si res --ai la donzella, la primala!-- l’Oveller omnipotent, i l’assenyala: “Aquella farà el pes!”''

''Ja és hora de saber-ho, això: pastura de tothom és la Terra, germans; i l’estatge, de tots els estadants.''

''I només surten grumolls, clapes, ratlles, ziga-zagues i llepasses d’aquell desig tan concret!''

''¿En lluita lliure o en el joc d’un amor corrupte?''

''I a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort.''

''Doncs si. El vostre enemic és l’home blanc, cristià, civilitzat. No en teniu d’altre. És el vostre enemic en pau i en guerra.''

''Si s'hagués mantingut més bèstia, més natural i genuí, hauria estat potser feliç -proporcions guardades- entre totes les bèsties.''

''Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un  irrevocable amor aquesta meva -i nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria.''

''Però el cas és transparent: ja no sóc terratinent, ja no puc fer testament, hissa, hissa, hissa, hissa! Net de cor i de calaix, tiro dret, no de biaix. Ja no cal que vagi a missa!''

''De la cultura subalterns esnobs acaben, entre molts, de posar en curs un mot nectari: creativitat!''

''Com l’enyorava, déus! Anava a prémer l’accelerador... Cap on? Cap a un son o un insomni? ¿Cap a les ombres repintades pel mateix sol d’ahir?''

''Mentrestant el culpable s’escapoleix com una rata, sense guants, ni breviari, sense teula, cap al carruatge que l’espera, cap a la llibertat mal afanyada...''

''Jo, vell -i rei sense cap dret-, fec amb un gos no pas dels grossos.''

''Vós, mestre, per què ensenyeu? Ensenyo per tal d’aprendre!''

''Oh bandera catalana tot un poble t’és fidel. Volaràs com au galana pel camí del nostre anhel, per a veure’t sobirana alçarem els ulls al cel.''

''Fa veure que es baralla però pacta encontinent per treure el gra de la palla. La palla la llança al vent i llu al sol com foc de falla; i així el poble està content!''

''Llavors, i només llavors, encetarem el diàleg per arribar a ser germans però cadascun a casa!''

''I així tu ets meva en la presó secreta d’on mai ningú no trobarà el camí, i de nit, com qui fa una malifeta, que ni l’àngel mateix nok em pot sentir,  arriba fins a tu, a la quieta i en pensament, allò més pur de mi.''

''A la Plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals. A la Plaça de la Llana sonen versos immortals...''

''Les teves pintures, tan pures, tan clares, agraden a les criatures, però els pares -animetes obscures, mans avares, ments dures- les troben molt cares...''

''¿En què voleu que pensi sinó en la mort? En tinc vuitanta-quatre, voleu més sort?''

''És l'ofici del burgès: menjar, jeure i no fer res.''

''-Ton pit se'n turmenta, no cantis ocell. -Vull foc a l'entranya, frisança a la pell!''