Quan jo m’embranco en una causa justa 
com En Tell sóc adusta i arrogant: 
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant 
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca 
ni s’amistança amb el cafè pudent. 
Vós no sou qui per grapejar una vaca, 
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,  
que sempre ha tingut ànima d’esclau. 
A mi em muny ni qui s’acosti amb sabre! 
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, 
l’he bramulat per comes i fondals, 
i no espereu que me’n desencamini 
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega, 
en lletra clara contaria el fet. 
Temps era temps hi hagué una vaca cega: 
jo sóc la vaca de la mala llet!