Milers de finestres i cors 
t'esguarden com bulls i et regires.

La nit s'atarda.

Els coixins esventrats de la memòria, 
la flama del teu somni, 
la sang nova del crim, 
la infàmia morta, el clam i la barreja!

Barcelona! 
Barcelona, ferida i eixalada. 
Repiquen les campanes soterrades, 
volen les creus,  
ocells d'incert auguri. 
Els murs suporten voltes invisibles, 
fumeres, panys de cel, 
roba blanca de núvols.

D'aquí estant, Barcelona, 
el tumult és ordre. 
L'or pàl.lid ni respira.

Bressen els asfaltats 
deliris de les rodes inflades de tempesta, 
veles terreres i envilides.

Barcelona, 
els teus fills no t'acaben d'entendre, 
bruixa frenètica, 
matalàs d'esperes. 
Escabellada, ronca, 
perds la vergonya i la senyera, 
però et guanyes la vida, 
entre la mort i la follia.

Danses encara 
i et pentines un xic amb les estelles 
i maquilles tes nafres amb pólvores i cendres. 
Però fills teus et deserten, 
els que aviciares massa, 
enguantats, clenxinats, 
patriotes ha ha! 
No et reconeixen sense el teu posat 
de monja llamenca. 
Et maleeixen 
quan ja no ets polida, oficiosa, 
inscrita en el joc brut de la riquesa 
dels favorits i les bagasses.

[...]

Barcelona, 
rumbeges el barri aristocràtic 
amb roba proletària. 
Somriu amb urc, amb impaciència 
la gent nova i jove. 
Ai ton capritx fill de l'antiga enveja, 
que finalment caldrà que ofeguis! 
Sofrí tant! 
I no pas fam o nuesa: 
l'exaltació xarona del privilegi. 
La vanitat erecta. 
L'atzar estult. 
L'oprobi de la beutat antiga. 
La pau de l'ànima 
bescanviada per monedes i voluntat esclava. 
El treball prostituint-se 
en les cambres secretes del negoci, 
enllefriscant-se 
en les llacors del luxe.

[...]

Barcelona: 
pairal ciutat de Catalunya, 
de València i les Illes. 
Les comarquesç
gerdes, eixutes, alteroses, planes. 
Màquines i collites. 
Tiges en estol, 
bestiar i aigües submisos.

Barcelona, 
esdevindràs, si vols, la capital altiva 
d'una pàtria novella de rels velles, 
quasi feliç, penosament fecunda. 
Mestressa sobirana, 
sola en ton clos obert com una rosa 
dels vents, als vents de mar, de terra!

Barcelona, contempla't. 
Barcelona, no cantis. 
Ausculta aquest cor teu que s'escarrassa a batre. 
No et deturis. Plora una mica cada dia, 
quan la Terra comença 
un altre tomb, ullcluca. 
A poc a poc, no et distreguessis 
amb les fulles que el vent requisa als arbres. 
Ni amb el presagi de les ales noves.

Treballa. Calla.

Malfia't de la història. 
Somnia-la i refés-la.

Vigila el mar, vigila les muntanyes. 
Pensa en el fill que duus a les entranyes.