Llavi, llavi, llavi blanc, 
ull quiet i mà colltorta, 
benamada Marta morta, 
com pots viure sense sang?

Calenta, tot seguit freda 
i espessa com el vi dolç, 
la sang tenyia la seda, 
la fusta del banc, la pols.

''T'enganyen. No són prou savis 
els metges per a tornar-te, 
benamada morta Marta, 
la sang -i la mel- als llavis.