Els mals que ara sofrim, 
tan abundosos, tan complexos, 
són només els efectes, 
difosos i ramificats, 
de poques causes remotíssimes.

Per exemple: 
la por davant la mort, 
i la supèrbia i l'esperança vàcues.

Si la carn es podreix, 
l'ànima no 
i cal salvar-la 
de càstigs eviterns 
per aun benviure sublim, immoridor.

Ànima i cos? 
Distinguo gratuït i temerari! 
¿Per què no s'acontenten, més sensats, 
amb parlar solament de vida i mort, 
fenòmens certs, universals i públics?

Però ca! 
hom havia engegat la metafísica, 
malsons i somnis per a tants 
i també, qui en dubta? 
instrument de poder en mans dels llestos.

I pensar que l'home és una bèstia 
tan desenvolupada i enginyosa! 
Especialment apta per al dolor, 
però capaç de gaudi com cap altra! 
Si s'hagués mantingut més bèstia, 
més natural i genuí, 
hauria estat potser feliç 
-proporcions guardades- 
entre totes les bèsties.

Avui les seves armes 
-que foren defensives a la jungla-: 
intel.ligència, pensament, magí, 
sensiblement amonstruïdes, 
l'arrosseguen 
-no ho nego pas, amb èpica grandesa, 
descomunal teatre de masses- 
cap al seu propi anorreament. 
Ara ja, tururut! 
Fes-li un nus a la cua!

Així pensava amb veu molt baixa, 
tot sol, de cara al mur, 
un vell seglar 
no pas de gaires llums, 
de mala jeia, 
però ben treballat  
pels dies i les penes.