Als aixoplucs    la febre     dels morts 
Noms dividits,                       urpades. 

Les campanes 
vomiten ganivets 
contra els ulls afusellats 
que riuen 
horitzontals 
dins les piques de marbre. 

Les marqueses, 
foses dins la nuesa de l'entorn, de la nit, 
s'estiren les parpelles 
dins al peus 
i, lentament, arrosseguen 
l'indesxifrable espai del tro 
entre el vent obscur de la festa. 

Ara,     al costat dret 
            de la capsa de llumins, 
            la bèstia s'agenolla 
            davant l'armadura medieval.