La nit és plena d'ulls, 
de nervis gèlids. 

Ulls incandescents, de crepusculars inhòspits dies. 
Oratges mil·limetrats d'espurnes, mortes, blaves. 

Ara, dins la llum tènue, llargues agulles finíssimes 
em travessen el crani. 

I mor, entre les músties flors fumoses 
de qualsevol estiu, 
                                qualsevol.