La dansa de dos mots 
        fets tan sols de tardor 
        i de seda i de no-res 
             (Paul Celan) 

 Aquells homes trencaven 
                          amb voluptuosos garfis 
les barres de gel 
                                                                -recordes, un 
                                                                per un, tots els sorolls 
                                                                 del seu ofici. 

Tenies les mans petites 
                                      i algunes pors 
                             concretes 
i fosques, 
tenies catifes, pitxers, graons, 
                                       cisternes vestides de molsa 
                                       i culleres de fusta 
                           per enfuriar els silfs i les abelles; 
                                     et calia l'aventura, 
                           et calia, vull dir 
                           que t'era lícit, aleshores, 
perdre els teus ulls 
entre els estranys noms 
                           dels astres, 
                                       palpar, amb dits porucs, 
                           les nítides fotografies 
                           de les persones mortes 
o obrir amb violència -instal·lat 
entre l'espant i l'èxtasi.                        les cortines 
                                                                              de llengües blaves 
                                                                              i brunes 
                                                 rera les quals suposaves 
                                els més hòrrids caus de bruixes. 
Gràcies al teu reduït volum 
                                      podies amagar-te 
                                                                 amb facilitat; 
                                                                 tenies armes 
                           i enemics avolíssims, 
                                      bicicletes 
                           de tres rodes 
                           i abundància de donzelles 
per alliberar. 

Tenies les mans 
tan inhàbils com ara 
                               i la mateixa cal·ligrafia 
                                                                   tremolosa.