"suar
suar i dispersar-nos
com la pols
damunt les velles cucanyes..."
D'ailleurs, comme toutes les Meidosemmes,
elle ne rêve que d'entrer au Palais de Confettis
(Henri Michaux)
Sols, anirem pels carrers
entre efluvis de pluja i llums
de palaus distants
i bruts
com aquells
que Grates i Hiparquia travessaren
amb lentitud solemne.
Sols
besarem els anells del mestral
i els seus ulls ingenus,
procurarem
no oir, no mirar, no conversar...
surar sobre les coses
suar
suar i dispersar-nos
com la pols
damunt les velles cucanyes, dividir-nos
minvar-nos
fer senyals de fum
als esperits subterranis, procrear-nos
i devenir una multitud
d'elfs enfollits entre les barques;
procurarem
no anomenar-nos
no
mirar-nos als espills
no freqüentar els llocs públics...
amb un últim gest de complicitat
col·locarem deu cèntims
sota la llengua del mort
i, definitivament,
tristament convençuts
que cap fantasma vestit d'etiqueta
basqueja al nostre voltant,
estotjarem quelcom inútil, sec,
sota el nostre diafragma.