Té arrels llunyanes, glorioses i heroiques 
                                                        aquest meu país 
                      CARLES MIRALLES, La terra humida

Té arrels llunyanes aquest 
meu país, amb les seves illes 
i el laberint 
on el minotaure dansa 
                              per Ariadna, 
per ses ofrenes verges.

Té arrels llunyanes aquest 
meu país, poble cansat, 
las de lluites i quimeres, 
sacrificis i misteris, 
de folles petjades 
d’herois morts en la fe 
de vida d’aquest meu país.

Té arrels llunyanes aquest 
meu país, pa de tristeses 
de tradició antiga. I folls 
prometeus de tranquil·la agonia.

¡Oh, el meu vell, molt vell país! 
¡Oh, la seva desmenjada mort, 
la incapacitat de les places per aixecar-se  
en un salat crit de tempesta!