''Els teus vint anys han estat vint salvatges flors, avui collides per libar-ne el nèctar a la bresca del luxuriós eixam ciutadà.''

''...marxem cap al metro ple de fosca calor i ens ajuntem més, per besar-nos, perquè ho fem exprés.''

''Tenies un jardí per als dies de festa, un vestit, i l’ampla finestra oberta per pentinar-te públicament.''

''Em ballen pel cap llums incendiàries, napalm, coets de revetlla, uniformes i estrelles esclatant pels aires.''

''Té arrels llunyanes aquest meu país, pa de tristeses de tradició antiga. I folls prometeus de tranquil·la agonia.''

''Que el teu plaer sigui llindar quotidià al nou dia, als braços carregats d’amor, a les alliberades hores.''

''Has encetat la teva carn com l’alosa la fosca tardor dels rostolls, delerosa de carn exhaurida al teu propi cos.''

''Amants vull, convits d'amor, tempestes de dolces mirades, foc.''

''Quan va començar la lluita Thieu-Dai no ho recorda, però sap que les terres del delta són les terres del poble.''

''I són tots aquests records que provoquen en mi, avui, l'inajornable desig de violació en la teva carn estreta, de violència ferida, de crit,  del meu pes aixafant-te, oferta al meu sexe.''

''Al capvespre el genet de la tempesta se t'enduu com blats malmesos. ¿Qui s'atrevirà a pertorbar l'univers del meu amor quan en el meu cos la teva olor respiro?''

''¿On és l'ombrívola cambra amb llibres i poemes, fruites seques, frígola, ginesta, romaní, restes d'esmorzars, on fer l'amor a mitja tarda?''

''Del passat només es recorda la plenitud d'un present que no volia records i del futur volem, tan sols, la seva presència. ¿Qui, en plena follia, oferirà seny i imprecisió, quan tot el que se li demana és consol?''

''Perquè als pecadors altres ens lliga la unió impossible, l'hivern llepant l'ombra del cos, les seves petjades, el ritme tèrbol del ventre, la riba del pecat, les ferides, fems i tatuatges del seu jaç secret.''

''¿Per ventura ens abandonarà l'amor? ens preguntem. Però no ho volem saber. ¿Omplirem el pou? ¿Farà fred a l'hivern? ¿Tornarem a veure'ns? Avui res no importa...''

''Amb dits tacats de tinta m'agafes el membre com la pedra s'enfonsa en l'herba molla. Ara podem posseir-nos en la quietud de l'aigua tranquil.la: menjar i ser menjats.''

''Al ràfec, sota els arbres, creiem fugir la vesprada però sotgem, asprius, la tornada de l'ombra. Saps que ets fidel a la cita. Frisa el sol per anar-se'n i és cada cop més lluny.''

''Coixos, orbs, nafrats de paparres, encara ensumen amb llur fúria esmorteïda la gossa vella que habita aquest jardí.''

''Ara, colgat sota les flassades, tanca els ulls i rememora aquest  dia no gaire diferent de tots els altres. Frueix d'aquest petit moment de plaer que tot s'ho val, abandonant la mà sobre un pit que sospira, adormit, la cara en la tofa flonja dels cabells.''

''...us veig, callats, amb un dit tremolós davant els llavis, i us estimo submisos a l'ordre del terror, dignes en la raó o sota els fars nocturns de la desfeta. El vostre silenci ha estat un filferro contorçat que ens ha mostrat allò que es guanya, en perdre.''

''Ho té tot ben lligat: els ha fet prometre la bandera roja per mortalla i que escamparan les cendres al rec de plàtans joves on moltes tardes juga amb els veïns a la petanca.''

''...el mirall que sempre m'ets em repeteix que ens serem més si som distints. I que, essent u, som tus i jos. Menys sols, menys u.''